Drogues sí, drogues no… Parlem-ne
Si les drogues fossin tan dolentes, ningú en prendria… ¿Per què hi ha més d’un 30% de joves que en consumeix?… Si fos com una electrocutada suposo que ningú seria tan imbècil de prendre’n. Per què la gent pren drogues?
Les raons per prendre drogues són ben diverses: per divertir-se, per superar la timidesa o l’angoixa, per “desconnectar” de les preocupacions, per ser acceptat… FIXA’T: QUANTA GENT PREN DROGA PER EVITAR UN PROBLEMA i sortir per la tangent. Per no ser capaços de superar les adversitats de la vida. Per això, la millor prevenció és una bona educació del caràcter, de la voluntat, per això és important cultivar els somnis, ser capaços d’ilusionar-se per les coses, i desenvolupar les capacitats per assolir-les…
Per tot això que us he explicat, la major part de la gent diu no a les drogues. Encara que les estadístiques siguin alarmants i ens diguin que a l’Estat Espanyol prop d’un 36% dels joves entre 15 i 25 anys hagin consumit cannabis en aquest darrer mes, no oblidem que més del 64% no ho fa.
Per què els joves diuen no a les drogues? Alguns penseu que per por… La por no és un argument… La por és irracional: tenim por d’allò que no coneixem. El dia que vegis l’empollon de la classe fumar-se un peta d’un metro doncs la por es difuminarà de cop. Està clar que alguns, la simple por que se’n puguin assabentar els pares ja us n’allunya, però els pares no els tindreu sempre al damunt.
Penso que hi ha unes raons més profundes: recordes el teu somni. Doncs aquesta és la principal raó: les drogues impedeixen que puguis desenvolupar el teu potencial, que perdis oportunitats o que les ignoris. No només impedeixen que assoleixis les fites que t’has format a la vida, sinó que et treu les ganes d’intentar-ho.
Si per estar content t’has de prendre alguna cosa, si per no ratllar-te t’has de fumar un peta, vol dir que no has descobert tot allò de bo que et pot donar la vida.
T’ho il·lustraré amb una anècdota. Fa uns anys vaig pujar una muntanya amb un grup d’amics. Era l’hivern, tot estava nevat, feia un dia magnífic. Estàvem exultants: cantàvem, rèiem… En aquell moment van arribar al cim dos excursionistes d’estètica rasta, amb les taules d’snow a l’esquena, preparats per baixar la mutanya. Un d’ells es va apropar a en Pitu que s’estava fumant un pitillo.
– Eh, tio, em dones una calada?
En Pito li va acostar el pitillo.
– Però si, només és un pitillo! –va replicar el rasta–.
– I doncs, què et pensaves?
– És que us veia tan contents
– Ja – li va contestar en Pitu– és que a nosaltres no ens fa falta res més per estar així.
Que bons que sou!
Gràcies Franky! Però amb alumnes com vosaltres és molt fàcil…